Montserrat… per fi

Després de diversos intents per fer una sortida a caminar, com a part de la preparació per a fer la Transpirenaica Social Solidària del proper estiu, avui l’hem pogut fer… per fi.

Diuen que “a la tercera va la vençuda” i, aquest cop, ha estat realment així. Havíem de fer la sortida al febrer, i ens va ploure… Havíem de tornar a fer-la al març, i ens va ploure de nou… Així que hem hagut d’esperar fins al 22 d’abril per poder fer la sortida de preparació finalment.

I l’hem pogut fer al paradís natural i cultural que és Montserrat. Hem pujat des de Monistrol pel Camí de l’Àngel que, tot i que és més llarg i potser puja una mica més que d’altres, té unes fantàstiques vistes! Després de fer la visita al Monestir i de dinar per agafar energies, hem fet el descens pel Camí de l’aigua o de les canals, que segueix durant un bon tros les canonades que porten l’aigua. En la baixada hem hagut de frenar-nos per no rodolar escales abaix!!! Ja, ja, ja… És broma! Això sí havíem de baixar amb molta cura per no rodolar de veritat…

Llàstima que el tren de tornada se’ns ha escapat per un minut i ens hem quedat a l’estació una hora fins el següent, però hem aprofitat per descansar de la caminada… I al tren, encara més, fins i tot recuperant una mica la són de la matinada!!!

Un dia en grup “EVO” reduït però molt intens!!! Jornada de preparació superada!!! Al maig, més!