Infants o adolescents? Experiència d’una voluntària

Fa quinze anys, quan em vaig prejubilar, vaig pensar que seria bo fer alguna cosa per ajudar els altres. Primer, vaig apuntar-me a Càritas i estava molt bé però no era el que volia, doncs preferia treballar amb nens perquè a mi m’omplia més. Un  dia, en passar per davant del Centre, vaig entrar a informar-me i em va agradar i vaig començar a formar part dels voluntaris del “Centre Obert” de la Fundació Viarany.

Vaig començar amb els més petits i després vaig passar als adolescents i m’he quedat amb els d’aquesta edat i també he anat canviant de lloc segons les necessitats.

L’experiència amb el petits és maca i alegre i estan interessats per el que els ensenyés i també jugués amb ells, diríem que no es tan problemàtic.

Els adolescents són més difícils, tots portant una motxilla a la esquena que els marca, i intentes ajudar-los a repassar les feines del institut, però també parles amb ells i els hi fas veure les coses d’una altra manera del que ells a vegades pensant equivocadament, a vegades amb èxit i unes altres sense èxit.

Tot això és el que em fa continuar amb aquesta tasca, perquè penso que els ajudo, però ells també m’ensenyen a mi molt, especialment a comprendre i valorar moltes coses de la vida.

Anna Calvia, voluntària del Centre Obert