Fent ruta

//www.instagram.com/embed.js

Anuncis

Montserrat… per fi

Després de diversos intents per fer una sortida a caminar, com a part de la preparació per a fer la Transpirenaica Social Solidària del proper estiu, avui l’hem pogut fer… per fi.

Diuen que “a la tercera va la vençuda” i, aquest cop, ha estat realment així. Havíem de fer la sortida al febrer, i ens va ploure… Havíem de tornar a fer-la al març, i ens va ploure de nou… Així que hem hagut d’esperar fins al 22 d’abril per poder fer la sortida de preparació finalment.

I l’hem pogut fer al paradís natural i cultural que és Montserrat. Hem pujat des de Monistrol pel Camí de l’Àngel que, tot i que és més llarg i potser puja una mica més que d’altres, té unes fantàstiques vistes! Després de fer la visita al Monestir i de dinar per agafar energies, hem fet el descens pel Camí de l’aigua o de les canals, que segueix durant un bon tros les canonades que porten l’aigua. En la baixada hem hagut de frenar-nos per no rodolar escales abaix!!! Ja, ja, ja… És broma! Això sí havíem de baixar amb molta cura per no rodolar de veritat…

Llàstima que el tren de tornada se’ns ha escapat per un minut i ens hem quedat a l’estació una hora fins el següent, però hem aprofitat per descansar de la caminada… I al tren, encara més, fins i tot recuperant una mica la són de la matinada!!!

Un dia en grup “EVO” reduït però molt intens!!! Jornada de preparació superada!!! Al maig, més!

Barcelona-Sant Cugat

Experiència dels joves del Centre Obert Eixample. TSS caminada Barcelona-Sant Cugat 04/02/2017

Para empezar, nunca pensamos que nos levantaríamos a las 7:00 am para coger el metro y después caminar 10 km. Al llegar al punto de encuentro creíamos que sería totalmente aburrido. A medida que pasaban los minutos íbamos cambiando de parecer, puede ser porque fuimos conociendo a gente nueva.

Yo principalmente no es que sea una chica de caminar, simplemente pensarlo hace que se me acabe el aliento, la verdad es que si fuera por mí ni lo haría, pero a pesar que al principio sentía que me iba a morir de un infarto (y eso que solo llevábamos 15 minutos), después todo cambió, conocía a nuevas personas, descubrí algo diferente en mí, mi faceta aventurera ¡y valió la pena! (Sasha)

Yo sinceramente, no tenía planeado ir y caminar 10km hasta Sant Cugat, pero me convencieron y me animé. Yo pensaba que no me lo pasaría bien y que me aburriría, pero al final fue entretenido y una mañana productiva. Aguanté bastante bien a pesar de mis expectativas sobre mi aguante físico. Mi parte favorita fue el mirador donde se veía Barcelona de lejos. Me estoy planteando ir a la Transpirenaica. (Maiky)

Ha molado. Hay que repetir. He hecho buenos amigos y he demostrado que puedo despertarme temprano, estoy con ganas de volver a caminar con vosotros y hacer la Transpirenaica. (Alejandro)

output_lu8bf0