I Jornades de formació de l’Àrea d’Acció Social de la IT

Crear àmbits d’esperança, per Paco Campos

Amb  la  dinàmica: “agafar el món a les mans” i la frase “passar a ser, viure i comportar-nos com a homes i dones pro inclusius”  es van iniciar les primeres jornades de formació de l’àrea d’Acció Social, que han tingut lloc els dies 25 i 26 d’octubre de 2014, a Madrid.

Ens hem reunit 66 persones, amb un nodrit grup de joves,  procedents tant de projectes de la Institució Teresiana d’Espanya com d’altres projectes i activitats. És esperançador veure a tants i tantes joves implicats en la tasca de transformar les realitats d’exclusió, i a d’altres no tan joves encara amb forces i entusiasme en aquesta mateixa tasca. Incansables i entusiastes. Felicitats!

El dissabte, dia 25, va tenir lloc la primera sessió de treball dirigida per Lola Arrieta -psicoterapeuta i àmpliament coneixedora dels contextos d’exclusió- que ens va introduir en el tema: Acompanyament en contextos d’exclusió. En la seva exposició ens va recordar la importància de ser subjectes carregats d’esperança i generadors d’esperança, disposats a viatjar a la alteritat per arribar junts i juntes a la inclusió, éssent conscients que és necessari aprendre a habitar-nos i assumir-nos, per sortir a la trobada i des d’ell entrar junts en un espai compartit. Atrevir-se amb el propi exili per arribar a una terra nova: la construcció conjunta i esperançada de nous espais constructors d’una humanitat nova.

Les característiques dels processos d’acompanyament: tendresa, diàleg, respecte a la dignitat de l’altre, empatia, acolliment, creixement, enlairament de fortaleses, resiliència… van ocupar un lloc important en el treball del matí. La resignificació i la construcció de la societat ha estat un aspecte molt interessant, introduït per la ponent abans d’entrar en un segon moment: construir conjunt dels trets de l’acompanyant, a partir de personatges/professionals com el xef, la matrona i el cercador d’or. Ens va ser fàcil, malgrat el cansament, gràcies al mestratge de Lola Arrieta.

Finalitzem la jornada amb un temps de convivència i diàleg mentre degustàvem un bon *Pastelón cordovès i exquisides pastes fullades de *Guarromán.

En el matí del diumenge, Tusta Aguilar ens va ajudar a aterrar què  trets de Poveda són necessaris per construir des de la singularitat. L’agilitat, la participació i el dinamisme han estat els senyals de la dinàmica del matí del 26.

“Aquí ningú és comparsa”, “tu has de ser sempre tu…procurant perfeccionar el tu teu”, “la qual cosa pretenc és que, animades, alegres….pugin i baixin escales, amb alegria…”, “el *desenvolvimiento, l’expansió i el desenvolupament de tot el teu ser…” són algunes de les frases que han servit de referència per trobar els obstacles i descobrir les fortaleses de les nostres accions.

Concloem les jornades amb l’avaluació i es van fer propostes per ser tractades en les properes. La continuïtat d’aquestes jornades, el protagonisme dels i les joves, la presència d’els qui han estat o són objecte de les nostres accions, la necessitat d’estructures de suport, etc són algunes de les propostes per al futur i una paraula: GRÀCIES per aquesta oportunitat de trobar-nos, va anar el tancament de les jornada del diumenge.